Comune di Barumini

Sa crésia de Santu Giuanni s'agatat in su tzentru de Barúmini.

Tenit duas navadas cun àbsidi, fraigadas in períodus diferentis. Is fundamentas e sa navada meriodionali, fraigadas in su Séculu XIII cun blocus de arénaria regularis e asubaus s'unu a s'àteru in istilu romànicu, funt sa parti prus bécia de s'edifítziu.

Si presumit chi sa crésia dd'apant cunsagrada in su 1316. In su Séculu XV ant ammanniau s'istrutura aciungendi un'àtera navada, fraigada cun blocus de Vulcanite arrúbia, de colori diversu de s'arenària de sa navada prus bècia.

In s’afaciada de sa parti noa ddoi at unu portali a forma de arcu a mesu circu, ingiriau de sa chi in italianu si narat “modanatura toro", duncas una cuarnissa cun unu profilu semicirculari.

Aintru, is duas navadas funt pratzias de arcus asuba de pilotus de pedra trabballaus a sa grussa.

Unu de is pilotus in is contonadas tenit unus cantu istampus: sa paristória narat ca serbiant po acapiai is cundennaus a morti in s’interis chi abetànt s'esecutzioni.

Sa cobertura de téulas est a duus isproidórgius.

Sa crésia est istétia fintzas sa sea de is Cunfraris ispagnolus de sa "Buena Muerte" o de "San Giovanni Decollato"; dda ant iscunsagrada in su 1831.

In is Séculus XVII e XVIII, sa crésia dda ant reustarada. Oindí, de cussu períodu, s'agatant ancora is consolas de is serraditzus, fatus de linna de tzinníbiri e opinu, unu a bisura de ómini e is àterus a forma de animalis.

In s'inníciu tzentrali ddoi fiat s'istàtua de Santu Miali, de linna tacheddada, de coloris diferentis, de su Séculu XVII. S'òbera dda at torrada a pintai s'artista Francesco Casanova in su 1734.

Chi ndi boleis isciri de prus in pitzus de su territóriu e de is monumentus de Barúmini, bisitai su situ de su Comunu a s’acàpiu:

• https://comune.barumini.ca.it/

***

SA MARMIDDA CHISTIONAT IN SARDU - Progetu finantziau cun su dinai de sa Regione Autònoma de Sardigna cunforma a sa L. 482/99 e a sa L.R. 22/2018.