Dí Mundiali de sa Poesia

Data di pubblicazione:
18 Marzo 2024
Dí Mundiali de sa Poesia

In su 1999, in sa XXX Sessionis de sa Cunferéntzia Generali UNESCO ant introdúsiu sa Dí Mundiali de sa Poesia, cun sa punna de fai ammanniai sa letura, s’iscritura, sa pubbricatzioni e s’imparu de sa poesia in totu su mundu.

S’afestat dónnia annu su 21 de Martzu, e est una manera de apretziai s’Arti de sa Poesia cument’e sa basi de sa memoria e de totu is formas de sa creatividadi literària e artística.

 

Genti meda pentzat chi sa Poesia siat una forma de iscritura bécia, essia de moda: est po custu chi su poderi e sa bellesa de custa forma de arti no fait a ddus iscadesci e antzis, tocat a ndi ammanniai s’importu e s’interessamentu de mannus e piticus.

Sa Poesia est una forma espressiva pretziosa, una língua universali de s’ómini, e gràtzias a s’istrutura de versus e a sa musicalidadi, chi funt is piessignus de custa Arti, nci arrennescit a trasmiti sinnificus fungudus, e unu muntoni de emotzionis de dónnia genia chi andant de is prus alirgas e prexadosas finas a is prus tristas e pentzamentosas.

A ligi poesias, e fintzas a ndi iscriri, fait brofetu a su cerbeddu, poita ca agiudat a fai pentzamentus fungudus e a criai sentidus bellus fintzas candu si fueddat cun is àteras personis.

 

Po bona sorti nosta de Poesia nosu Sardus eus sèmpiri costumau a ndi intendi de is Poetas improvvisadoris e cantadoris, a ndi ligi ca ndi teneus unu muntoni bravus, àbbilis e famaus no isceti in s’Ísula nosta, ma in totu su Mundu chi ant iscritu pàginas bellas e immortalis, e fintzas a ndi iscriri, ca giai totus seus unu pagheddu poetas.

 

De pagu, in sa Dí Internatzionali de is Deretus de is Féminas, a su Teatru Dal Verme in Milanu, su Tzentru Sotziali Culturali Sardu, impari a sa FASI (Federatzioni Assótzius Sardus in Itàlia), su Comunu de Milanu e sa Fondatzioni Maria Carta, ant torrau a cuncordai su Prémiu Internatzionali de Poesia in Língua Sarda (dedicau a sa memória de Pàulu Pillonca): su Primmu Prémiu ddu at bintu sa Poeta Anna Cristina Serra, cun sa poesia “Crapiteddas”.

Nosu de s’Ufítziu de Língua Sarda de su Progetu “Sa Marmidda chistionat in Sardu”, cun su Comunu de Tuiri impari a is Comunus de Barúmini, Gésturi, Is Pratzas, Setzu e Biddanoa Franca, pentzaus chi siat unu bellu esempru de poesia moderna, cun versus chi tocant deretus su coru e s’ànima, e duncas perfeta po afestai sa Dí Mundiali de sa Poesia.

Dda podeis ligi a sa pàgina chi sighit.

CRAPITEDDAS

 

E candu totu at essi’ iscurigau

de is crapiteddas mias arrùbias

at a sighiri su tzérriu avrigau.

Chene edadi,dae su mai-mai trastigiant

in dónnia sperrumu ‘e cusciéntzia.

Dae Auschwitz

a sa luxi istudada de Kabul

dae sa galera de Gaza

a sa pratza de Istanbul

e a su discrutzu chi no est prus.

Fuiu dae dónnia umanidadi

imoi est iscuriu mortu

chi comente fera mai pràndia

sighit deapetotu

su contu de dîs infrissidas

cètaras mudas

logus aurtius

eréntzias de nudda

Iscràriat in is terras de Aiaia…

ma poita po setanta ‘ortas seti

apu atruessau

is làcanas de su inferru

po torrai a domu mia

e pintai de arrùbiu

panchinas e biddas?

A colori ’e sànguni

sorri mia sighit

s’atitidu nostru.

 

(Anna Cristina Serra, Prémiu Internatzionali de Poesia Sarda 2024)

 

Ultimo aggiornamento

Lunedi 18 Marzo 2024